HISTÒRIA DE L’ESPLAI
L’esplai va nàixer el 1979, doncs porta ja més de 35 anys en funcionament. Va nàixer arran d’una època on la força veïnal era molt potent a causa de la caiguda de la dictadura i, així doncs, a causa de la liberalització de la llibertat d’expressió i el dret a reunió. El col·lectiu veïnal del barri, l’associació de veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, va començar a reivindicar les mancances del barri i a emprendre iniciatives, entre elles la d’oferir una alternativa educativa als infants d’aquest en temps de vacances.
Cal dir, però, que com moltes altres entitats, l’esplai ha anat evolucionant, succeint-li una sèrie de dificultats a l’hora d’establir-se en un local de forma definitiva i fent que el projecte inicial del qual va néixer hagi rebut grans canvis. L’esplai ha patit trasllats i canvis de local durant tota la seva existència; sempre resistint-se a sortir del barri que l’ha vist créixer.
El primer local de l’esplai va ser el del carrer Aragó, a la confluència entre els carrers de Casanova i Villarroel. Va ser l’època en la qual l’esplai formava part de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE) i, com a una secció més de l’associació, compartia local amb aquesta. Anys després, quan l’AVVEE es va traslladar de local per situar-se a l’Avinguda de Roma 139 (també entre Casanova i Villarroel) l’esplai es va traslladar amb ella, ja que en formava part. Poc a poc, l’esplai va anar agafant més empenta i es va anar convertint en un servei de cara al barri que oferia una oferta lúdico-educativa en el temps de lleure dels infants i joves. L’esplai va anar creixent en experiència i en nombre, es va crear una junta i va fer-se NIF propi, es va constituir com a entitat independent.
L’esplai, tot i haver-se constituït com a entitat, va continuar tenint un lloc al local de l’associació i ambdues van conviure sota el mateix sostre durant uns deu anys aproximadament, passant per alt-i-baixos d’èpoques de bona i mala relació. Cap al 2003 la relació amb l’AVVEE va començar a anar a pitjor, hi havia problemes de comunicació entre l’esplai i la junta de l’AVVEE, a més d’una profunda mala relació amb algun veí/na del barri. L’esplai, tot i intentar mantenir-se al marge dels embolics i intentar no veure’s esquitxat per cap situació que el pogués perjudicar, va acabar deixant el local d’Avinguda de Roma el juliol del 2006, per decisió de la junta de l’AVVEE.
El curs 2006-2007 va iniciar-se sense local, fent continus trasllats, pagant una quantitat descomunal per tenir un petit magatzem on deixar el material, reunint-se en bars del barri i fent esplai al carrer. Es va continuar fent esplai en places i interiors d’illa com s’havia fet sempre, però, aquest cop d’una manera més precària, sense tenir una alternativa possible en els dies de fred o pluja on poder aixoplugar-se. Aquesta situació va impedir un correcte desenvolupament de l’activitat i de la funció educativa que s’havia d’exercir com a entitat d’aquest tipus. La manca de local va malmetre la imatge del centre, però, sortosament no va malmetre la confiança que les famílies de l’esplai tenien en el centre.
En aquesta situació precària va estar l’esplai fins al cap de nou llargs mesos, en el qual el Districte de l’Eixample va decidir moure fitxa i encarar aquesta problemàtica. La solució que va trobar va ser la d’ampliar l’ús dels equipaments públics fora del seu horari d’activitat laboral. D’entre tots els equipaments públics van decidir establir un conveni amb la nova Escola Mallorca, que està ubicada Londres 64, cantonada Villarroel, per tal que es pogués fer esplai en dites instal·lacions. Però l’escola estava amb obres. Fins que les obres no van acabar, l’esplai no va poder començar a fer ús de les instal·lacions. Finalment pel maig de 2007, gairebé un any després d’haver-se quedat sense local, l’esplai va poder començar a fer activitats i deixar el material al CEIP Mallorca.
El curs 2008-2009 es va crear un nou grup a l’esplai, els Engrillons. D’aquesta manera es va passar de 4 a 5 grups d’edat i a tenir infants de 5 anys. Uns anys més tard, el curs 2014-2015 es va crear un grup d’edat extraordinari i puntual per aquest curs, doncs a finals del curs 2013-2014 famílies i monitors/es van veure la necessitat de trobar una solució al gran nombre d’adolescents que s’ajuntaven en un mateix grup el curs següent. L’equip de monitors i monitores va decidir dividir els grups d’Inferns i Bessiberris i crea-ne un al mig per qüestions pedagògiques i de quantitat. D’acord amb la tradició excursionista de l’esplai, el grup es va anomenar Pegueres i el seu color va ser el rosa.
Actualment l’esplai té un lloc estable, i és que des del Juny del 2012 es va cedir a l’esplai un espai a l’antiga biblioteca Lola Anglada, aconseguit després de llargues negociacions, i on finalment es comparteix espai amb l’IMEB (Institut d’Educació de Barcelona) i el Casal de Joves Queix (entitat fundada per ex-monitors/es del Boix).
L’Esplai Boix està vinculat a entitats i associacions del territori. En destaca Esplac (des de 1989), i es té present també la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, que quan estava activa (fins l’any 2011) l’esplai hi participava activament. Actualment la relació i vinculació amb el barri sobretot és a partir de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’esquerra de l’Eixample i del Casal de Joves Queix.
L’esplai dóna una gran oferta educativa, fora de l’escola i la família, per als infants i adolescents del barri, cosa que s’agraeix i es troba a faltar en una zona on la mitjana d’edat de la població és tan elevada com a l’Esquerra de l’Eixample.
Actualment el Boix està format per més de 80 infants i joves, 120 famílies i 17 monitors/es.